DE MASOVERS A CAN PI, per Mercè Ferrándiz

Can Pi, 1925. La iaia M. Teresa, uns senyors de Barcelona, sobre el matxo el Jaume i el Ton, i el besavi Sever

El meu besavi Sever Tutusaus Olivella (Cervelló,25 d’octubre de 1884) i la meva besàvia Francesca Cortés Domènech (Sant Climent de Llobregat,7 d’abril de 1887) es van casar el 9 de gener de 1910 a l’església parroquial de Sant Esteve de Cervelló; el 19 de maig de 1911 va néixer el seu primer fill a qui van posar el nom de Jaume. La felicitat  de l’arribada del primer fill però els va durar poc ja que aquest nen va morir als trenta-tres mesos d’edat d’una “ fiebre infectiva”. Al cap de deu dies d’aquest dolorós fet va arribar al món un segon fill, a qui van tornar a posar el nom de Jaume, en memòria del primer, mort recentment; aquest fill morirà al front d’Aragó a l’edat de vint-i-quatre anys.

L’any 1915 quan estan de masovers a Can Pitarra neix un tercer fill, aquesta vegada una nena, la meva àvia, a qui posaran el nom de Mª Teresa.

Al cap de pocs anys els meus besavis decideixen anar a fer de masovers a Can Pi; sembla ser que en aquesta masia es podien guanyar més bé la vida. En aquell moment la propietària del mas era l’Anneta Major i Castellví, la Pina, mare de la pubilleta que Frederic Soler Pitarra va immortalitzar en el seu poema i que havia mort trenta anys enrere.

L’any 1918 neix el seu últim fill, a qui anomenen familiarment Ton; “l’onclo” Ton va marxar a l’Argentina a finals dels anys quaranta; es va establir amb la seva família a la ciutat de Mendoza on va morir l’any 1998.

La iaia Teresa m’explicava que la vida a pagès era molt dura i que donava només per anar fent bullir l’olla. Tot i així, tant ella com els seus germans van anar a l’escola ja que el seu pare els deia que per anar a treballar al forn del vidre sempre s’hi era a temps.

A l’època dels bolets o dels espàrrecs en collien i els posaven dins un mocador a mena de cistell, llavors a la botiga de la Pepeta de Cal Xandri els canviaven per material escolar o per deu cèntims de pernil que, junt amb la torna del pa, es repartien per berenar.

Tot i que l’avi Sever no havia caçat mai, possiblement per l’estrabisme que patia a l’ull dret, si que a la temporada de cacera la iaia Cisqueta, com l’anomenaven familiarment, feia menjars per als caçadors que venien per la contrada. No sabem si va ser a través d’una d’aquestes persones que va arribar a oïdes d’un matrimoni benestant de Barcelona, els Escoriguel Closas, que a Cervelló hi havia una pagesa que podria fer de dida del seu fill; així va ser com va arribar a Can Pi l’Arturet. El tiet Arturo, que va arribar amb vuit mesos, s’hi va quedar fins als cinc anys i va quedar vinculat a la família per sempre més. Aquest nen, que quan es va fer gran visitava assíduament els seus didos i germans de llet , va tenir una vida molt intensa. Durant la guerra civil va fer de pilot del bàndol republicà; fou exiliat als camps d’Argelers, San Cebrià i Agde; va caure presoner dels alemanys i condemnat a fer treballs forçats per a l’Organització Todt al mur de l’Atlàntic, posteriorment va ser enviat a Nuremberg on li practicaren assajos clínics. Però no tot van ser desgràcies a la seva vida, a França va conèixer la seva dona amb qui va tenir tres fills. Tot i així, la guerra el va marcar per sempre i els anys noranta decideix escriure una novel·la autobiogràfica, Interferences et exiles, on en el segon capítol parla de les seves vivències a Can Pi:

“Sobre les imponents Penyes del Rector, a Cervelló, on tantes vegades havia grimpat quan era petit, vibrava amb tota la intensitat la seva ànima, amb aquella natura que l’envoltava, el cel i els senders de romaní,de farigola, de pi, que respirava alegrement  a plens pulmons.

Semblant a dards de plom esclafats al blanc, els rajos de sol queien sobre el paisatge i també sobre l’orgullós Mas de Can Pi que es dreçava en front d’ ell, fort, massís, ric del seu passat i de la seva història.

En aquell mas català hi vivien la Cisca, la seva dida, el Sever, el seu marit, la Mª Teresa, el Jaume i el Tonet, els seus germans de llet, alletats amb la mateixa llet, rica i generosa de la Cisca, aquella bella i forta pagesa catalana. Ell, el nen de ciutat, fill únic, havia trobat tres germans i també un amor maternal que li mancava a casa seva, a la capital catalana, Barcelona”.

Finalment, l’any 1929 els meus besavis van rescindir el contracte que tenien amb l’aleshores propietari de la masia, Josep Casanelles, i van baixar definitivament a viure al poble.

Els anys noranta però, els masovers que aleshores vivien a Can Pi es van posar en contacte amb nosaltres. Sembla ser que darrere una falsa paret  on antigament hi havia una lleixa havien trobat quelcom pertanyent a la iaia. Així va ser com entremig d’unes espardenyes velles, uns llums d’oli rovellats i uns diaris arnats va aparèixer una llibreta que a la primera plana deia:

CUADERNO

Cuentas y Problemas

Mª Teresa Tutusaus

Cervelló 3-5-1926

La iaia la va guardar com un petit tresor; segurament li recordava aquells anys d’infantesa viscuts a Can Pi.

Mercè Ferrándiz

fkfkfkdk
Can Pi, original d’Arturo Escoriguel

Add comment Posted in  General 12 de Maig de 2019

BREU HISTÒRIA DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A CERVELLÓ

2019 és any d’eleccions municipal i se’n compliran 40 de les primeres celebrades en democràcia.

Fent una revisió del que guardem al nostre arxiu, veiem que a les primeres eleccions, tret de Convergència i Unió, la majoria de les llistes les formaven candidatures locals, no és fins a mitjans dels anys 90 que els grans partits comencen a presentar-se.

La presència de les dones ha estat (i continua estant) minoritària. Trobem la primera regidora a les eleccions del 1991, l’Anna M. Roura de la Palma, i la primera cap de llista el 1995, la Carme Mauri.

Com anècdotes podem destacar que en Josep Jané va ser alcalde durant la dictadura, però que també va ser elegit democràticament el 1983; i els aldarulls que es van produir l’any 1991, quan la llista més votada es va veure relegada a l’oposició pels pactes, guanyant l’alcaldia Convergència amb només dos regidors. Conten les cròniques que un ciutadà es va encadenar a la porta de l’ajuntament el dia del ple de constitució, que els regidors van haver de sortir protegits per la Guardia Civil i que hi va haver manifestacions davant la casa de l’alcalde.

Fem un breu resum dels resultats electorals:

1979     En aquell moment a Cervelló i la Palma li corresponien 11 regidors. Va guanyar les eleccions Convergència i Unió amb 4 regidors i va ser alcalde Joaquin Soler. Altres candidatures “Del Poble i per al poble”, “Per un Cervelló Unit” i “De la Palma i per la Palma” van obtenir 2 regidors cadascuna, i el “Grup Reformista de la Palma” va aconseguir un regidor. L’alcalde va decidir fer un govern de concentració amb els 11 regidors.

1983     Guanya les eleccions la llista d'”Unió del poble” amb 4 regidors, encapçalada per Josep Jané que seria l’alcalde. Igual que el seu antecessor, in clou al govern tots els regidors, és a dir 3 d'”Unitat per la Palma”, 2 del “Blog Democràtic d’Esquerres” i 2 de C.i.U.

1987     Amb 4 regidor guanya les eleccions Convergència i Unió i és alcalde Josep Lluís Morant, forma govern amb “Unió progressista de La Palma” que té 2 regidors i queden a l’oposició “Unió del poble” amb 3 regidors i “La Palma Independent” amb 2 regidors.

1991      En aquestes eleccions ja es trien 13 regidors. Guanya les eleccions “Units per Cervelló” liderat per Anton Guitart que obté 4 regidors. Malgrat obtenir només 2 regidors C.i.U, pacta amb “Coalició Palmarenca” que en té 3 i “Candidatura independent per la Palma” amb 2, i torna a ser alcalde Josep Lluís Morant. Resten a l’oposició “Unitat de progrés” i “Grup Independent de Cervelló” amb un regidor cadascú.

1995      Convergència i Unió obté 4 regidors i forma govern amb “Futur per la Palma” que en té 2 , “Tots per la Palma” amb uns altres 2, i el Partit Popular que obté un regidor. L’oposició la constitueixen “Units per Cervelló” amb 3 regidors i el P.S.C. amb 1 regidor.

1999       Ja s’ha produït la segregació de la Palma. El P.S.C. guanya les eleccions amb 5 regidors i és alcalde Angelino Maestro, forma govern amb els 4 regidors d'”Units per Cervelló”. Els 4 regidors de C.i.U, formen l’oposició.

2003       Torna a guanyar les eleccions Angelino Maestro del P.S.C. que obté 6 regidors i forma govern amb l’únic regidor obtingut per “Units per Cervelló”. L’oposició la constitueixen 3 regidors de C.i.U, 2 regidors d’Esquerra Republicana” i una regidora del P.P.

2007      Novament guanya el PSC amb 6 regidors, forma govern amb un regidor del P.P. i queden a l’oposició C.i.U. amb 3 regidors i E.R.C. amb uns altres 3.

2011      El P.S.C. és la llista més votada amb 5 regidors. C.i.U. aconsegueix l’alcaldia per Jesús Arévalo, amb 4 regidros, més 2 d’Iniciativa per Catalunya els Verds i una regidora el P.P. E.R.C. obté una regidora que queda en l’oposició.

2015       El P.S.C. torna a guanyar les eleccions amb 5 regidors, pacta amb Podem que obté una regidora i José Ignacio Aparicio és l’alcalde. Resten a l’oposició, 4 regidors de E.R.C., 2 de C.i.U. i un de Ciutadans.

Add comment Posted in  General 22 de Març de 2019

EL MAS DE CAN PI

Dediquem aquesta entrada a l’Associació de Veïns i Veïnes del Mas de Can Pi, amb motiu de la seva presentació amb una caminada i botifarrada el proper dia 17 de març.

Aquarel.la dels anys 30 de Rafael Bertran (Cervelló 1924 – Barcelona 2005)

La Masia va ser coneguda com a Can Carbonell al S. XVI i com a Mas
de Can Pi a partir del S. XVII.

La Pubilleta és un poema commovedor de Frederic Soler inspirat en un fet real que va succeir al Mas de Can Pi, de Cervelló. La nena  Rosa Pi i Majó, nascuda el 1876, filla de Josep Pi i Riera i d’Anna Majó i Castellví  (anomenada “La Pina”), va morir el 1884 a l’edat de 8 anys. El seu germà més petit en Pau va ser l’hereu fins que va perdre la casa  (1924) pels deutes econòmics que havia acumulat. 

                                                                  

LA PUBILLETA
I
Tenia cinc anys
I, pel viaranys,
Com la perdiueta,
De l’alba a la nit
Corria amb delit.
Més maca pobreta!
El rostre, preciós:
Or el cabell ros,
La pell setinada;
Les dents, pinyonets;
Els ulls, estelets;
De tots estimada.
– Angelet del cel!
Tothom amb anhel
Li deia ma filla!
Si creixes així,
Del Mas de can Pi
Seràs la pubilla.-
Ella, sentir això,
Deia: – Oh! Oh! Oh!
Que en tindré de coses!
Que rica seré!
Que maca aniré!
Que flors i que roses!
I anava al jardí
I es guarnia allí
El cap de ridolta,
I feia ramells
De llirs i clavells,
I, volta que volta!
Son pare era vell;
Sa mare, com ell,
Quaranta anys tenia.
– No temis ja pas;
Pubilla seràs
D’aquesta masia.
– Angelets del cel
Tothom amb anhel
Li deia -, rateta!
Si creixes així
Del mas de can Pi
Seràs pubilleta.


  II
El mas de can Pi
Un dia bullí
De tanta gatzara.
Hi havia bateig.
Em sembla que veig
Al pare i la mare!
El vell, alegroi,
Ja tenia un noi,
Que son desig era,
– Veniu i mireu:
Ja tenim hereu.
La meva fal·lera.-
La mare amb neguit,
Pensava, en el llit,
En la seva filla:
– Ja tot el que pot
Tenir és un dot.
Ja no és pubilla.-
La noia, jugant
Corrent i saltant,
Cridava, innocenta:
– Ja tenim hereu,
Veniu i mireu.
Ai, que estic contenta!
I la gent entrant,
Deia bromejant:
– i doncs, filla meva?
Que ha fet l’hereuet
Que diu que t’ha tret
De caseta teva?
El pare que ho sent,
També li diu rient:
– Sí, sí, és veritat, filla;
L’hereu t’ho ha robat;
Ja t’ha desbancat,
Ja no ets la pubilla.-
La noia amb un plor              

  Que va trencâ el cor,
Va cridar: – Ai mare!
No l’estimeu pas;
M’ha robat el mas;
M’ho ha dit el meu pare.




  III
– La noia d’en Pi
Van començà a dir
Està malalteta
Va trista per tot,
No diu mai un mot…
– Què et passa filleta?
– Res ella va dient,
I flors va veient
I no se les posa.
– Pren un llesamí,
Cull un taronjí,
Arrenca una rosa.
– No Diu quan ho veu -,
Tot és de l’hereu;
Ja no sóc pubilla.-
I així es va marcint
I es va engrogueint.
– Ai, la meva filla!
Filla del meu cor!
Què tens, mon tresor?
Plorant, diu la mare.
– Mare, no em beseu
Que són de l’hereu
Aquests besos d’ara.-
Ja plora el petit,
Ja li dóna el pit

  La mare, angoixosa. Ell me l’ha robat!
Va dient, i s’abat
La noia, plorosa.
En va el pare diu
Amb l’afany més viu:
– No temis, ma filla;
Per xò no se’t treu
Si el nin és l’hereu
Tu n’ets la pubilla.
– Ai, no, pare; no!
Pubilla no s^-
Respon la pobreta.
I així es va enflaquint,
I així es va marcint
Com una floreta.

  IV
Al mas de can Pi
Hi ha tant de tragí
Que tothom va en dansa.
La noia se’ls mor.
La mare, quin plor!
Ja no hi ha esperança.
– Mare, no ploreu;
Ja teniu l’hereu
Per aconsolar-vos.
– Ai, no, filla, no!
Jo em moro, si no

Puc als dos besar-vos.
Quan està en perill,
Tot el goig del fill
Ens mata la filla.
Viu tu, mon tresor,
I tu del meu cor
Seràs la pubilla.-
– Vaig, mare, sentint
Que ja em vaig morint;
Vestiu-me blanqueta,
I l’hereu, després,
Que us donga diners
Per fer la caixeta.

Preneu llessamins
Colliu tarongins
I feu-ne garlanda.
Si no ho vol l’hereu
No me la poseu,
Ell, mare, comanda.
La noia ja ha mort.
La mare la plora.
Un crit del cor treu:
– L’ha morta l’hereu!
I el veu a la vora.
I, donant-li el pit,
Diu al nin petit:

– El plor, per ma filla.
Tu, hereu del tresor;
Però… del meu cor
Ella és la pubilla.

 Del llibre “Nits de lluna”    (1886)





Add comment Posted in  General 3 de Març de 2019

ELS ALTRES CASTELLS DELS CERVELLÓ

Castell de Saburella

Revisant documents del segles XI al XIII, no només descobrim la grandària del terme del castell de Cervelló, si no els altres castells que tenien els Cervelló, a més a més de la baronia del seu nom.

Al testament de Guerau Alemany V (atorgat a Santes Creus l’any 1193) es detallen els de Gelida, La Granada, La Llacuna, Miralles, La Roqueta, Aguiló, Querol, Montagut, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià, Pontils i Monclar. (Situats entre l’Anoia, la Conca de Barberà i l’Alt Camp).

Trobem les petjades dels Cervelló als escuts de diverses poblacions (Gelida, Querol, Pontils i La Llacuna) en esglésies i monestirs, en capitells i creus de terme, en pedres i pintures.

Podreu trobar el treball complet a:

https://drive.google.com/file/d/1hjqmFlYa_BwoMNcthYmml4lMs23pAt_2/view?usp=sharing

Add comment Posted in  General 17 de Febrer de 2019

LOLA ANGLADA A CERVELLÓ

Lola Anglada i Sarriera (Barcelona 1892 – Tiana 1984), fou una narradora infantil i dibuixant catalana.

Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona. Des de molt jove col·laborà  a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l’època.

En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París, on treballà per  diverses editorials i es relacionà amb Francesc Macià.

El 1923 va tornar a Catalunya malalta de tifus i va passar la seva convalescència a Cervelló. 

El 1925 va fundar la revista La Nuri.

El 1928 publica En Peret, un llibre amb text i dibuixos propis, que va tenir molt bona acollida entre el públic . A partir d’aleshores la producció de Lola Anglada es va mantenir a la mateixa alçada, aconseguint èxit, de crítica i de lectors amb els llibres que va publicar els anys següents: Margarida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929) i Narcís (1930).

Durant la Guerra Civil es va afiliar  a la UGT i va publicar El més petit de tots, un volum que va ser editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i va crear un seguit de dibuixos i il·lustracions que tractaven temes bèl·lics i que s’aparten totalment de la seva producció habitual.

Després de la guerra, s’instal·là a Tiana i els seus llibres i dibuixos van començar a evocar imatges pròpies de la Barcelona vuitcentista.  

No es va casar, creia que “art i matrimoni són enemics”.  

Lola Anglada a Cervelló

Gràcies a les seves memòries sabem com va ser la seva estada a Cervelló.

Explica que quan va arribar malalta l’any 1923,  el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: “Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués : “Benvinguda!”

Es va recuperant de la seva malaltia i escriu “Quina ben estança poder fer vida en aquesta masia en el cor del mateix bosc i a l’empara de muntanyes vestides de farigoles i romanins”.

Cada vespre el secretari del poble, Emili Serra i Mac acompanyat del rector mossèn Fèlix Corrons, anaven a visitar-la a la masia. El secretari tocava el piano i la germana de la Lola el violí.

Un dia la germana de la Lola, anant  passejar pel bosc, va trobar un altar abandonat amb àngels tallats de fusta. L’any 1922 la Mancomunitat de Catalunya amb l’arquitecte Puig i Cadafalch havia fet la rehabilitació del temple de Santa Maria, havien tret aquest altar barroc, que no consideraven de valor per picar les parets i recuperar el romànic que estava amagat sota el guix. El mossèn va aconseguir recuperar les restes d’aquest altar i portar-les a la masia de can Sala de Baix.

Lola Anglada va conèixer una dona, la Marieta Xica, que vivia en una de les casetes de sota l’era de la masia, i que havia cuidat  la mare de la Lola quan era petita, potser per aquest coneixement la família va triar Cervelló per a la recuperació de la Lola.

La Marieta Xica, era amiga de la mare de La Pubilleta,  Rosa Pi Majó, a qui Frederic Soler, Pitarra va escriure la famosa poesia.

Lola Anglada també comenta a les seves memòries, les visites que va fer als vidriers, obrers de la fàbrica de Cervelló, de qui conserva un bon record: “homes idealistes, cordials i generosos”.

A Cervelló la Lola es refà i la seva vida neix de nou, i les reflexions que hi va fer van ser  un punt d’inflexió en la seva vida. Es va sentir encoratjada d’escriure per a infants, crear els seus propis contes i il·lustrar-los.  Li arriba la inspiració per crear el personatge “Margarida”





Margarida és la llibertat. La noia que decideix allò que vol fer, té veu pròpia, li agrada i ho transmet a les altres noies. El conte és inspirat en el paratge del bosc de can Sala, del castell, la riera amb els pèlags, els animalons boscans…

A banda del llibre Margarida, Lola Anglada va dibuixar una Santa Maria de Cervelló per uns goigs del 1923 i l’any 1927 va fer un Parenostre per infants on hi ha una creu de terme inspirada en la de Cervelló.

Add comment Posted in  General 10 de Febrer de 2019

BASTONERS DE CERVELLO A VALLIRANA 1961-62





Add comment Posted in  General 9 de Febrer de 2019

LA FALANGE A CERVELLÓ 1939-1975

Finalitzada la guerra, FET i de les JONS (La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) es constitueix en el braç polític del règim franquista, sent també coneguda com Movimiento Nacional i constituint el Partit únic oficial a Espanya entre 1939 i 1975, al qual era necessari o convenient pertànyer per exercir molts càrrecs de l’Administració. El Moviment va confiscar les propietats dels partits d’oposició i dels sindicats, tots ells declarats il·legals pel nou régimen. A Cervelló es va confiscar l’edifici de l’antic Sindicat dels pagesos (també havia estat una cooperativa agrícola) que, des del 1939 fins al 1975, va ser el sindicat “La Hermandad de Labradores”. També van confiscar l’edifici del fuster del poble en N. Duran, que va haver de marxar a l’exili. -Duran va ser militant de CNT el 1936 i va crear la Col·lectivitat Obrera de Cervelló en posar la seva fusteria a disposició pública. Va morir a Tolosa de Llenguadoc als 86 anys-. La casa va ser seu de la Falange Española.

Com es veu a la fotografia, els dos edificis –que avui ocupa el Casal d’Avis Josep Tarradellas- van ser “el  sindicat” -dit popularment- i el de “la Falange”.

FET de les JONS va crear organitzacions juvenils com el Frente de Juventudes i, a partir de 1960, la Organización Juvenil Española. La OJE va ser un moviment de voluntariat depenent de la Delegación Nacional del Frente de Juventudes. A Cervelló la OJE va tenir un cert èxit ja que cada estiu es demanava a les famílies que els joves, a partir de 10 anys, anessin a passarquinze dies com unes colònies d’estiu. Allà eren entrenats quasi militarment amb les idees feixistes del Movimiento. Els últims anys van anar a un edifici de la Rierada, a Molins de Rei.

Així mateix va donar un gran impuls a la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio Primo de Rivera, Pilar, que s’encarregava d’instruir les joves com ser bones patriotes, bones cristianes i bones esposes. L’adoctrinament a les dones era en el principi dels moviments feixistes. Les dones espanyoles de 17 a 35 anys van haver de fer el Servei Social (l’equivalent al servei militar dels homes)durant sis mesos a tres anys.

Add comment Posted in  General 2 de Febrer de 2019

80è ANIVERSARI DE L’ACABAMENT DE LA GUERRA CIVIL


El dia 24 de gener de 1939, van passar per Cervelló les divisions franquistes en direcció a Barcelona. La guerra anava acabant. L’1 d’abril començava la dictadura: La repressió i l’intent de genocidi cultural van ser la base dels governs de Franco amb judicis sumaríssims, afusellaments, assassinats, desaparicions forçades, infants robats o assassinats. La depuració de mestres, la fam, l’estraperlo, la imposició de la llengua castellana, les confiscacions del patrimoni, les sancions… A més a més, a Catalunya, hi va haver la repressió de la llengua i la cultura catalana. Com diu en J. Llurba, el pitjor va ser que aquesta ofensiva contra la democràcia i contra la població es va fer en nom de Déu. L’Església es va posar al costat de la dictadura. La guerra havia estat una “Cruzada Nacional”.

Algunes frases del Franquisme:

“idea de exterminio y expulsión” (José M. Pemán); “¡Perros catalanes! No sois dignos del sol que os alumbra” (canonge José Artero); el “ castigo bíblico… termocauterio implacable” (Victor Ruiz Albéniz); el “ proceso de putrefacción que acabamos de extirpar quirúrgicamente” (Wenceslao González Oliveros); el “ separatismo infame y parricida” (Cuadrado); “ el crimen imperdonable que es el separatismo” (Antonio Nero Campelo); la unitat nacional d’Espanya “ se rehace a sangre y fuego”; etc

Add comment Posted in  General 27 de Gener de 2019

UNA TURBINA ANOMENADA “EMILIA”

Fotografia de Fermín Fernández Mora

Per a molts dels que acostumeu a passejar per Cervelló, no és cap novetat que a tocar de la nostra riera hi ha les restes d’una edificació que alberga la turbina de la fàbrica de filats d’en Gispert. I molta gent també sap que la fàbrica en qüestió, construïda l’any 1877, és un edifici en desús que hi ha darrera de l’escola Santa Maria.

L’any 1919 va ser necessari substituir la turbina original, una peça vital pel funcionament de la fàbrica, ja que era la responsable de generar la força motriu per fer anar la maquinària. La turbina va ser comprada a Zaragoza, i van ser necessaris llargs treballs per adaptar-la.

Per fi, el dia 20 de setembre de 1919 es va inaugurar i es va fer la següent nota de premsa:

“El día 20 del pasado mes, tuvo lugar en este pueblo, una fiesta tan agradable como modesta, con motivo de la inauguración y bautizo de la nueva turbina instalada en la fábrica de la Colonia Santa Ana, construida en los talleres Averly de Zaragoza, según los más modernos adelantos. Esa turbina de potencia efectiva de 58 caballos dinámicos, fue instalada por el montador de la casa constructora, D. Pancracio Bernad, funcionando con suma precisión en las pruebas preliminares.

A las 6 de la tarde se congregaron en la colonia los invitados, que presidia el Rdo. Cura Párroco Mn. Salvador Samaranch, asistido por el Dr. Rdo. Cristóbal Baqué, los cuales fueron recibidos al toque el Aleluya por la campana de la fábrica. Reunidos todos los asistentes al acto en el cuarto de turbinas, tuvo lugar el bautizo y la bendición de la existente, por ahora, a la cual se le puso el nombre de “Emilia” por la cooperación que ha tenido en su instalación la hija de la casa, de ese nombre. Fueron padrinos Dª Ana Blanch y D. Manuel Gispert, sus propietarios, y testigos los Sres. Astop y Juilà, arrendatarios. Seguidamente se sirvió un lunch a los invitados, quedando todos complacidos de la sencillez de la máquina-motora, de su buen funcionamiento y montaje que acredita a la casa constructora y a su montador, así como de la exquisita amabilidad de los dueños; resultando en conjunto una agradable fiesta, que recordará con gusto ese vecindario y los asistentes a ella.”

Han passat noranta nou anys des d’aquell dia, i ja en fa més de seixanta que la  fàbrica es va aturar definitivament, però allà segueix “l’Emilia”, mig plena d’aigua quan plou, envoltada de molsa i d’heura, per sorprendre amb la seva presència als passejants. A l’Emilia humana, aquell dia de 1919, només li restaven tres anys de vida. Va morir jove i la seva pèrdua va omplir de dolor els cors dels seus pares, mentre la màquina que porta el seu nom ha persistit, oblidada al mig de bosc. Avui que sabem com es diu, gràcies a la documentació recuperada pel Grup de Recerca, podem pensar que la seva existència és un bonic homenatge a la noia en nom de qui la van batejar.

Add comment Posted in  General 27 de Gener de 2019

ANUNCI DE L’ “AGUA VITAL”

Anunci de La Vanguardia del 28-5-1929 de l’ “Agua Vital” que es captava i s’envasava al Mas Vendrell a Cervelló, també conegut com a Torre Frederic, a l’urbanització de Torre Vileta.

Segons l’anunci l’aigua tenia unes magnífiques propietats, entre elles la “radioactividad”

Fotografies de www.cervello.cat

Add comment Posted in  General 19 de Gener de 2019

Previous Posts


Grup de Recerca de Cervelló

Gaudim Cervelló

Qui som?

El Grup de Recerca és una entitat dedicada a la preservació i conservació del patrimoni històric, cultural i natural de Cervelló. Volem recordar les nostres arrels i saber que formen part d’una cultura, d’un poble i d’un país.

El Grup de Recerca va néixer l’any 1981 com una vocalia de l’antiga associació de veïns. L’any 2001 es va constituir com a entitat i l’any 2017 es va incorporar el grup “Gaudim Cervelló” que es dediquen a la conservació i catalogació de les construccions de pedra seca del nostre municipi.

Contacte:

recercacvll@gmail.com
gaudimcervello@gmail.com

Facebook Grup de Recerca de Cervelló

També a Facebook:

Gaudim Cervelló

Arxiu

wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya

Fotografies antigues

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pedra Seca

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El castell de Cervelló

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Exposicions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Caminades

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visites escolars

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arxius

Comentaris recents

Meta