DE MASOVERS A CAN PI, per Mercè Ferrándiz

12 de Maig de 2019

Can Pi, 1925. La iaia M. Teresa, uns senyors de Barcelona, sobre el matxo el Jaume i el Ton, i el besavi Sever

El meu besavi Sever Tutusaus Olivella (Cervelló,25 d’octubre de 1884) i la meva besàvia Francesca Cortés Domènech (Sant Climent de Llobregat,7 d’abril de 1887) es van casar el 9 de gener de 1910 a l’església parroquial de Sant Esteve de Cervelló; el 19 de maig de 1911 va néixer el seu primer fill a qui van posar el nom de Jaume. La felicitat  de l’arribada del primer fill però els va durar poc ja que aquest nen va morir als trenta-tres mesos d’edat d’una “ fiebre infectiva”. Al cap de deu dies d’aquest dolorós fet va arribar al món un segon fill, a qui van tornar a posar el nom de Jaume, en memòria del primer, mort recentment; aquest fill morirà al front d’Aragó a l’edat de vint-i-quatre anys.

L’any 1915 quan estan de masovers a Can Pitarra neix un tercer fill, aquesta vegada una nena, la meva àvia, a qui posaran el nom de Mª Teresa.

Al cap de pocs anys els meus besavis decideixen anar a fer de masovers a Can Pi; sembla ser que en aquesta masia es podien guanyar més bé la vida. En aquell moment la propietària del mas era l’Anneta Major i Castellví, la Pina, mare de la pubilleta que Frederic Soler Pitarra va immortalitzar en el seu poema i que havia mort trenta anys enrere.

L’any 1918 neix el seu últim fill, a qui anomenen familiarment Ton; “l’onclo” Ton va marxar a l’Argentina a finals dels anys quaranta; es va establir amb la seva família a la ciutat de Mendoza on va morir l’any 1998.

La iaia Teresa m’explicava que la vida a pagès era molt dura i que donava només per anar fent bullir l’olla. Tot i així, tant ella com els seus germans van anar a l’escola ja que el seu pare els deia que per anar a treballar al forn del vidre sempre s’hi era a temps.

A l’època dels bolets o dels espàrrecs en collien i els posaven dins un mocador a mena de cistell, llavors a la botiga de la Pepeta de Cal Xandri els canviaven per material escolar o per deu cèntims de pernil que, junt amb la torna del pa, es repartien per berenar.

Tot i que l’avi Sever no havia caçat mai, possiblement per l’estrabisme que patia a l’ull dret, si que a la temporada de cacera la iaia Cisqueta, com l’anomenaven familiarment, feia menjars per als caçadors que venien per la contrada. No sabem si va ser a través d’una d’aquestes persones que va arribar a oïdes d’un matrimoni benestant de Barcelona, els Escoriguel Closas, que a Cervelló hi havia una pagesa que podria fer de dida del seu fill; així va ser com va arribar a Can Pi l’Arturet. El tiet Arturo, que va arribar amb vuit mesos, s’hi va quedar fins als cinc anys i va quedar vinculat a la família per sempre més. Aquest nen, que quan es va fer gran visitava assíduament els seus didos i germans de llet , va tenir una vida molt intensa. Durant la guerra civil va fer de pilot del bàndol republicà; fou exiliat als camps d’Argelers, San Cebrià i Agde; va caure presoner dels alemanys i condemnat a fer treballs forçats per a l’Organització Todt al mur de l’Atlàntic, posteriorment va ser enviat a Nuremberg on li practicaren assajos clínics. Però no tot van ser desgràcies a la seva vida, a França va conèixer la seva dona amb qui va tenir tres fills. Tot i així, la guerra el va marcar per sempre i els anys noranta decideix escriure una novel·la autobiogràfica, Interferences et exiles, on en el segon capítol parla de les seves vivències a Can Pi:

“Sobre les imponents Penyes del Rector, a Cervelló, on tantes vegades havia grimpat quan era petit, vibrava amb tota la intensitat la seva ànima, amb aquella natura que l’envoltava, el cel i els senders de romaní,de farigola, de pi, que respirava alegrement  a plens pulmons.

Semblant a dards de plom esclafats al blanc, els rajos de sol queien sobre el paisatge i també sobre l’orgullós Mas de Can Pi que es dreçava en front d’ ell, fort, massís, ric del seu passat i de la seva història.

En aquell mas català hi vivien la Cisca, la seva dida, el Sever, el seu marit, la Mª Teresa, el Jaume i el Tonet, els seus germans de llet, alletats amb la mateixa llet, rica i generosa de la Cisca, aquella bella i forta pagesa catalana. Ell, el nen de ciutat, fill únic, havia trobat tres germans i també un amor maternal que li mancava a casa seva, a la capital catalana, Barcelona”.

Finalment, l’any 1929 els meus besavis van rescindir el contracte que tenien amb l’aleshores propietari de la masia, Josep Casanelles, i van baixar definitivament a viure al poble.

Els anys noranta però, els masovers que aleshores vivien a Can Pi es van posar en contacte amb nosaltres. Sembla ser que darrere una falsa paret  on antigament hi havia una lleixa havien trobat quelcom pertanyent a la iaia. Així va ser com entremig d’unes espardenyes velles, uns llums d’oli rovellats i uns diaris arnats va aparèixer una llibreta que a la primera plana deia:

CUADERNO

Cuentas y Problemas

Mª Teresa Tutusaus

Cervelló 3-5-1926

La iaia la va guardar com un petit tresor; segurament li recordava aquells anys d’infantesa viscuts a Can Pi.

Mercè Ferrándiz

fkfkfkdk
Can Pi, original d’Arturo Escoriguel

Entry Filed under: General. Posted in  General .



Leave a comment

Required

Required, hidden

Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


Grup de Recerca de Cervelló

Gaudim Cervelló

Qui som?

El Grup de Recerca és una entitat dedicada a la preservació i conservació del patrimoni històric, cultural i natural de Cervelló. Volem recordar les nostres arrels i saber que formen part d’una cultura, d’un poble i d’un país.

El Grup de Recerca va néixer l’any 1981 com una vocalia de l’antiga associació de veïns. L’any 2001 es va constituir com a entitat i l’any 2017 es va incorporar el grup “Gaudim Cervelló” que es dediquen a la conservació i catalogació de les construccions de pedra seca del nostre municipi.

Contacte:

recercacvll@gmail.com
gaudimcervello@gmail.com

Facebook Grup de Recerca de Cervelló

També a Facebook:

Gaudim Cervelló

Arxiu

wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya

Fotografies antigues

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pedra Seca

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El castell de Cervelló

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Exposicions

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Caminades

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visites escolars

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arxius

Comentaris recents

Meta